Des-informació a Catalunya: 1984-2009

Sants, Barcelona.- El passat divendres dia 19 es presentà el llibre
“Okupació a Catalunya: 1984-2009” signat per Francisco de Paula al CSA
Can Vies. Diverses persones decidírem assistir a la presentació
d’aquest llibre dubtant de si el món que narra l’autor és el mateix
pel que caminem nosaltres.

Després de la seva exposició, es va desenvolupar una situació més que
estranya: la major part de les assistents a l’acte començaren a
qüestionar informacions, afirmacions o omissions que es donen a les
pàgines, derivant tot plegat a un qüestionament sobre les fonts i la
fidelitat a la realitat. Davant d’això, l’autor es permeté el luxe de
mantenir un cinisme i una frivolitat gèlida. Una vegada la xerrada va
acabar, les persones que assistirem ens vàrem decidir a escriure unes
línies en forma d’avís per a navegants davant d’aquest llibre i el
personatge que té al darrere:

1.- Malgrat en el pròleg l’autor es postula com a historiador, en el
llibre no podem trobar ni fonts fiables ni, per tant, informacions
contrastades, caient en una mena de projecció del que l’autor pensa
sobre la realitat dels fets, allunyat de tot rigor. Inquirit sobre les
fonts en que fonamentava les seves afirmacions, tot foren evasives,
nosés, un fanzine, una octaveta…,per no parlar de tòpics dignes de
mitjans de comunicació de masses.

2.- L’autor també es postula com a militant partícip del temps del
que es parla, permetent-se afirmacions rotundes al voltant de
qüestions importants en la història de la protesta en aquests anys.
Preguntat sobre les informacions concretes o les entrevistes
necessàries, les respostes foren vagues, i l’autor reconegué que ni
havia participat ni havia parlat amb qui si ho havia fet abans de
assentar càtedra, fet que trobem lamentable. No ens estranyaria llegir
algunes de les coses que es diuen en boca de pensadors de l’enemic,
però no d’algú que diu que parla des de dins.

3.- Al llibre es donen noms, fotos, llocs, i tot es fa sense el permís
o el consentiment de les persones implicades, tot i la coneixença
directa que l’autor té amb algunes d’elles. La resposta de l’autor
quan deia que per escriure no s’havia de demanar permís o que per
escriure’l bé hagués calgut que parlés amb 300 persones, no ens
mereixen ni comentaris; parlen per si soles, i ho fan de la seva
inconsciència o, fins i tot, de la mala consciència.

4.- Nombroses intervencions van qüestionar el títol de l’obra, que
busca l’altisonància quan no és més que un repàs esbiaixat i
serrellat, fragmentat i totalment subjectiu de la part de la
pel·lícula que ha viscut l’autor: del que ha sentit, del que li han
explicat, que ha llegit “por ahí”,… però en cap cas una història de la
okupació, o millor dit, de les okupacions.

5.- Estem molt indignades amb l’actitud que va mantenir l’autor, quan
en cap moment, tot i ser qüestionat per protagonistes de les històries
de les que parla, es mostrà capaç o predisposat a admetre els seus
errors. Sent confrontat en casos concrets com la RAK (segons l’autor
un grup independentista radical de KNY), el cas de l’Hamsa (tant les
seves postures davant el Districte de Sants o la gestió del seu
desallotjament), o el desenvolupament de la Plataforma Antifeixista i
els 12-0, l’autor fou capaç de mantenir-se ferm en la irrealitat,
confonent fets amb la seva interpretació, negant l’evidència. La
frivolitat amb la que De Paula tractà el suïcidi de Jorge Bolancel i
les afirmacions que hi fa al seu voltant motivaren directament gests
de repulsa per part dels i les assistents.

Podríem dir moltes més coses de les que es van sentir o es van veure
el divendres al CSA Can Vies. Les assistents ens vàrem quedar
absolutament perplexitat al veure la defensa que feia l’autor de la
seva obra quan era acusada de manipulació directa i deliberada quan no
de pura desinformació.
Vem acordar escriure aquestes línies per a totes aquelles persones que
pensin a llegir-se aquest llibre o que n’hi vulguin fer difusió. És
perillós, irresponsable, presumptuós, mancat de rigor i infidel a la
realitat, ple de tòpics i farcit d’ignorància.

Assistents a la xerrada

Pues yo creo que el libro es muy bueno y era necesario sacar algo sobre la ocupación que no fuese “que buenos somos o hemos sido”, también viví muchas de la situaciones que narra y bajo mi óptica, que puede ser diferente claro esta de la gente que asistió a esta charla

También se, por que coincidí, que el autor vivió la ocupación del momento.

Y lo más importante, leyendo el libro y conociendo Cornellà, en el libro en ningún momento se trata la muerte Jorge Bolancel de ninguna manera más que no sea la de notificar lo que ocurrió, ni bien ni mal y tampoco creo que el libro sea el sitio para hacerle un homenaje (aunque estaría bien no dejar que se quedase eses asunto en el olvido).

Bueno llobregatfundamentalista, también se puede contrarrestar todo lo que dices pero sería muy extenso.

Doncs jo vaig anar a una presentació del llibre d’en de Paula i vaig quedar sorprés amb la violència amb la quina va respondre a les meves ganes de debatir.

Una vegada terminada la presentació, el debat no estava massa encés i només una persona s’animava a anar-li demanant coses. S’ha de dir que amb ell si que s’entenia…però les perguntes no anaven cap a qüestionar el seu punt de vista sinó reforçar-lo, en un diàleg quasi convincent… Vaja manera de vendre un llibre!

Quan li vaig fer unes perguntes, per tal de debatir com ell veia l’okupació, va reiterar que ja havia explicat que l’okupació estava morta i em va fer entendre que no hi havia cap discusió a fer sobre el tema.

Llavors jo, personalment, confirmo la opinió publicada en La Directa, que retracta bé l’arrogància que vaig veure en aquella persona.

Perdoneu’m algun error ortogràfic!

Salut i alegria